Chris Nash: Perfil

Chris Nash a Sant Just Desvern (Barcelona)

Foto realitzada per Kelly Nash.

Soc d’origen brità­nic però visc, des de fa anys, a Cata­lunya, a Sant Just Desvern, a tocar de la ciutat de Bar­ce­lona. Vaig tre­ba­llar molts anys en un orga­nisme de la Gene­ra­litat, fent-hi tas­ques de tra­ducció i d’edició. Recent­ment em vaig poder pre­ju­bilar, per encetar altres pro­jectes (entre ells, aquest lloc web).

Estic casat, amb tres fills i, ara ja, uns quants nets. Em defi­neixo com a cristià (deixeble i seguidor de Jesu­crist) con­ven­çut. He estat mem­bre de dife­rents es­glé­sies, entre elles una esglé­sia angli­cana evan­gè­lica, al meu país natal, i llavors una església bap­tista i una assem­blea de germans, a Bar­ce­lona ciutat. Tam­bé he col·la­borat acti­va­ment amb el curs Alpha.

Tinc un germà que és gai. Ho vam saber, a la família, fa més de trenta anys. Com que no tenia gaire clar què opi­nava al respecte, com a cristià, vaig comen­çar a llegir sobre el tema.

En castellà, de lli­bres cris­tians sobre l’homo­sexua­litat, n’hi havia —sobre­tot en aquella època— ben pocs. En canvi, en anglès, anava trobant bastants més. Alguns força bons, altres molt medio­cres, però inicial­ment tots els millors —els més serio­sos i convin­cents— seguien una línia abso­lu­ta­ment tradi­cio­nal (bàsica­ment, que sentir atrac­ció cap a per­sones del mateix sexe no és pecat, però que la Bíblia con­demna molt clara­ment la pràc­tica homo­sexual).

Però, malgrat tot, quan pen­sava en el meu germà, el seu lloc a la nostra família i la seva tra­jec­tòria per­so­nal, estava incò­mode amb algunes de les afir­ma­cions dels llibres que llegia i les seves impli­cacions.

Més enllà de qües­tions pura­ment doc­tri­nals, les meves lec­tures m’han fet veure que tenim encara molt camí a recór­rer, a l’es­glé­sia, pel que fa a com trac­tem les per­sones les­bia­nes i gais, i les altres mino­ries sexuals i de gènere.

Foto d'un home jove dins una església (gentilesa de Karl Fredrickson a Unsplash).

Foto per Karl Fredrickson a Unsplash.

Els llibres que he llegit estan plens d’his­tòries, algunes esgar­ri­foses, de gais i les­bia­nes que han estat víc­times de mofa, menys­preu, rebuig i con­demna. A les esglé­sies on han assis­tit, han per­cebut acti­tuds clara­ment fari­sai­ques (mora­lis­tes, con­dem­na­tò­ries, hipò­cri­tes), sovint per part dels pro­pis líders i pastors. I quan no s’ha arribat a aquests extrems, igual­ment hi ha hagut molt des­co­neixe­ment, molta insen­si­bi­litat i una gran des­preo­cu­pa­ció per totes les injus­tí­cies i vexa­cions que pateixen les mino­ries sexuals.

Sembla que anem millo­rant, a les nos­tres esglé­sies, però molt a poc a poc. Ara, almenys, la majo­ria de veus cris­tia­nes con­dem­nen els atacs violents contra per­so­nes LGTBQ+ als nostres carrers i les dis­cri­mi­na­cions més evi­dents que pateixen (per llo­gar un pis, trobar feina, etc.). Encara que segueixin una línia teològica tradicional, cen­su­ren cate­gò­ri­ca­ment les acti­tuds homò­fo­bes: pares cris­tians que fan fora de casa el seu fill o filla perquè és ober­ta­ment gai o les­biana, o pre­gun­tes estú­pi­des del tipus «Quan vas deci­dir ser gai?».

Però estem lluny d’oferir un entorn segur, d’amor i com­pren­sió, per a la gent no hete­ro­sexual a les nostres esglé­sies. I en gene­ral, no sabem donar-los el suport i l’ajuda que neces­siten.

L’evo­lució del meu pen­sa­ment no s’ha limi­tat a una crei­xent sen­si­bi­li­tat envers les per­so­nes LGTBQ+ i les pro­ble­mà­ti­ques que afronten.

Fa uns anys, vaig llegir el llibre de l’autora Karen Keen, Scrip­ture, Ethics, and the Pos­si­bi­lity of Same-Sex Rela­tion­ships, que va ser tota una reve­lació. Per pri­mera vegada em tro­bava amb argu­ments molt ben rao­nats i con­vin­cents, amb base bíblica, a favor de la pos­tura «afirma­dora» o «revi­sio­nista» sobre l’homo­sexua­litat; és a dir, que Déu pot beneir un matri­moni entre dues per­so­nes del mateix sexe, i que l’esglé­sia no té per què pro­hi­bir el lide­ratge i el minis­teri pasto­ral a per­sones gais i les­bianes.

Keen em va fer pensar molt. Però per un sol llibre no estava dispo­sat a cap­girar la meva visió del tema. Vaig conti­nuar lle­gint altres llibres, tant tradi­cio­na­lis­tes com revi­sio­nis­tes, i de mica en mica, l’opció revi­sio­nista o afir­ma­dora em va anar con­ven­cent més.

Foto: Alguns dels llibres que he llegit o consultat sobre el tema de l'homosexualitat.

La veritat és que mai no em vaig ima­ginar escri­vint un llibre!

Però fa uns cinc anys, em va xocar un comen­tari de l’autor David Gushee, al capítol 3 del seu llibre Changing Our Mind, explicant que ell no era l’únic que havia «canviat de parer» (el títol del seu llibre). Resultava que jo ja coneixia la majo­ria dels autors que mencionava, i havia llegit els seus llibres! Vaja! ¿Potser jo comen­çava a ser una mica «expert» en el tema?

Per altra banda, jo era molt cons­cient que cap dels llibres «revisionistes» s’havia tra­duït al cas­tellà (i molt menys, al català, és clar). Per tant, els bons argu­ments que pre­sen­ta­ven eren com­ple­ta­ment des­co­ne­guts per la immensa majo­ria dels cris­tians al nostre país. Així que vaig pen­sar en escriure un arti­cle, per expli­car breu­ment com una pos­tura apro­va­dora o afir­ma­dora de l’homo­sexua­litat també es podria jus­ti­fi­car amb la Bíblia a la mà.

L’article s’anava allargant. Ja era un quadern o un assaig. Però em que­dava encara molt més per expli­car. Mentres­tant, va venir la pan­dè­mia de la covid i vaig entendre que, sí o sí, em tocava —i podia— dedi­car el temps a escriure un lli­bre sen­cer sobre el tema. I així va ser.

N’estic content perquè perso­nes conei­xe­dores del tema m’han asse­gurat que, veri­ta­ble­ment, no hi ha cap altre llibre, actual­ment dis­po­nible en cas­tellà o català, que doni tanta infor­ma­ció dels dos punts de vista existents en cercles evan­gè­lics o pro­tes­tants: la pos­tura tra­di­cional (majo­ri­tària) i la revi­sio­nista o afir­ma­dora (mino­ri­tària).

En fi, si voleu saber-ne més, el millor que podeu fer és comprar el llibre, és clar. 😉

Aquesta és una pre­gunta difí­cil de con­tes­tar en poques parau­les. He descobert que tant els defen­sors de la pos­tura tra­di­cio­na­l sobre l’homo­sexua­litat com els pro­po­nents de la pos­tura apro­va­dora o afir­ma­dora tenen molt bons argu­ments, i arguments bíblics, a favor de la seva pos­tura.

Intento expli­car bé amb­dós punts de vista en el meu llibre i dono bas­tants exem­ples de tes­ti­mo­niatges de tota mena. Però hi dedi­co força espai als argu­ments revi­sio­nistes. Em semblava una qües­tió de jus­tí­cia, per la manca de lite­ra­tura exis­tent en cas­tellà sobre aquesta postura i —cal dir-ho també— per les nom­bro­ses vega­des que ha estat mar­gi­nada i silen­ciada.

Només amb això potser està clar que m’inclino cap a una pos­tura apro­va­dora del matri­moni homo­sexual. Però ho faig amb cautela. Soc el pri­mer a admetre que podria estar equi­vocat. Així que pre­fe­reixo dir que tinc una pos­tura «oberta» i «respec­tuosa».

Almenys he donat unes quan­tes voltes als argu­ments d’uns i altres, apro­fun­dint-hi tot el que he pogut i dema­nant la guia del Senyor. Et con­vido a fer el mateix. Un bon lloc per començar pot ser el meu llibre. Si després vols donar-me el teu parer sobre tot allò que hi exposo —i per què no, fer-me reava­luar la meva pos­tura—, pots escriu­re’m al correu cnash.bcn@gmail.com.