Aquest post explica com, al llarg de la història, diferents corrents jueus o cristians han emfatitzat o, al contrari, han minimitzat o ignorat certs aspectes dels relats de la creació que trobem a Gènesi 1 i 2 [1]. Davant de tanta diversitat de criteri, hem de ser cautelosos amb les lliçons que vulguem treure del Gènesi. És més, s’hauria de qüestionar fins a quin punt Adam i Eva, home i dona, es poden utilitzar per afirmar que les unions homosexuals són contràries a la voluntat de Déu.
Com explico en el meu llibre [2], entre les lliçons tan divergents que s’han extret del Gènesi, trobem aquestes:
- La fecunditat: Durant segles, per als jueus ha estat un deure casar-se i tenir fills. Han interpretat Gènesi 1:28 com un manament diví.
Imatge de Stockcake [3].
En canvi, per a l’església primitiva fou gairebé irrellevant. El matrimoni i deixar descendència eren distraccions innecessàries davant el retorn imminent del Senyor. - L’agricultura: Sols uns pocs (els Amish, per exemple) han pres molt seriosament el que ens diu Gènesi 1:29 i 2:15 sobre cultivar la terra.
Però ha estat una qüestió banal per a la majoria dels corrents cristians i jueus, sobretot a partir de la revolució industrial. - El vegetarianisme: Els fans de vegetarianisme i el veganisme troben un bon suport a les seves propostes alimentàries a Gènesi 1:29. Sembla clar que la intenció divina, en el principi, era que els humans només mengéssim de les plantes i dels arbres.
Però quantes de les nostres esglésies han volgut imposar el vegetarianisme als seus feligresos? Quan són tan «bíbliques» per a certes qüestions! [4] - El descans: El descans de Déu després de la creació (Gènesi 2:23) motiva la inclusió d’un dia de descans en els deu manaments (Èxode 20:8‑11). I el seguiment estricte de dissabte o sabbat ha estat, de sempre, una marca identitària dels jueus.
Així mateix el descans dominical ha estat important, fins i tot molt important, en certs moments històrics del protestantisme. Va ser un element destacat en la trama de la pel·lícula Carros de fuego, per exemple.
Però actualment és un tema menor en moltes esglésies evangèliques. Sovint s’ha convertit en un simple principi general de descans regular. - Que l’home deixi els pares quan es casa: Aquest és un principi important en manuals cristians moderns sobre el matrimoni. Tot i que Gènesi 2:24 només es refereix a l’home, acostumen a donar-ho com a recomanació per als dos cònjuges.
Tanmateix, aparentment no era significant en l’època bíblica. Llavors, si alguna cosa, era la dona que deixava els pares, més que l’home. - La igualtat dels sexes: Aquesta idea es pot fonamentar en Gènesi 1:27, on la dona i l’home són creats, sense distinció, a imatge de Déu. També en el fet que, en el segon relat, a Gènesi 2:21, la dona prové del costat d’Adam, no pas del seu cap ni del seu peu.
Evidentment, aquesta idea d’igualtat encaixa molt bé amb els valors de la societat moderna occidental. Però el Gènesi també s’ha fet servir per argumentar tot el contrari (vegeu el punt següent). - La jerarquia o superioritat de l’home respecte a la dona: Ens pot semblar xocant, avui dia, però això s’ha argumentat a partir del fet que l’home, Adam, és creat primer (Gènesi 2:15‑23), i que és ell qui posa nom a la dona, tal com havia fet amb els animals (Gènesi 2:23 i 3:20) [5].
Tal com explico al meu llibre [6], està clar que en totes les èpoques s’ha llegit bastant selectivament el Gènesi, segons els prejudicis socioculturals o els interessos del moment. I que no és gens fàcil saber què es pot considerar normatiu i què s’hauria d’entendre com simplement descriptiu, és a dir, un detall accessori o un aspecte cultural de la narrativa.
A vegades se’ns diu, com a cristians, que més que ensenyaments directes, el que cal buscar a l’Antic Testament són «principis». Això sona molt bé, oi? Però molt sovint també acaba sent molt complex, i amb resultats discutibles. Digues-me, si no, com valores aquest «principi», basat justament en Gènesi 2 [7]:
- Déu ens deixa escollir: Sembla que Déu li dona a Adam total llibertat per decidir qui vol com a acompanyant. No es conforma amb cap dels animals, però amb la dona, sí. Però aquesta decisió és d’ell, no de Déu.
Llavors, ¿no podríem entendre que Déu deixa a cadascú decidir qui vol tenir com a parella? I si un home troba atractiu un altre home, per què no?
Què et sembla aquest argument? Poc convincent? Però, per què? 🤔 Simplement perquè és molt xocant? 😳 Quines objeccions teològiques o hermenèutiques (de com interpretar la Bíblia) em dones? 🤨
Que consti que a mi no em convenç, com a principi. Però ajuda a deixar clar com n’és de complicat saber quines lliçons d’«intenció divina» podem legítimament treure del Gènesi. I quines no.
Aquí ho deixo. Fins al proper post. 🙋🏼♂️
📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana, aquí.
Notes
[1] Dels exemples del Gènesi que explico en aquest post (i en el meu llibre) uns quants provenen de l’anàlisi que en fa William Web en el seu llibre Slaves, Women & Homosexuals – Exploring the Hermeneutics of Cultural Analysis, 2001, Intervarsity Press (en el capítol 5, apartat «Criterion 6», subapartat «B. Neutral examples»).
[2] Vegeu el capítol 18 de: Nash, Chris, L’homosexualitat a debat en la comunitat protestant, C.P.N.P. Autor-Editor, Sant Just Desvern (Barcelona), 2023. També està publicat en castellà: Nash, Chris, La homosexualidad a debate en círculos evangélicos, Editorial La Calle, Antequera (Málaga), 2024.
[3] En aquest post totes les imatges provenen de Stockcake.
[4] Soc conscient que, després del diluvi, a Gènesi 9:3, es permet a Noé i els seus descendents menjar carn d’animals, possiblement com a recompensa per haver-los salvat a l’arca. Tot i així, qui utilitzi això, o el fet que Jesús i els seus deixebles menjaven carn, per justificar una dieta carnívora, ha d’explicar per què no dona valor a la intenció divina al principi per a l’alimentació si, contràriament, sí que el fa servir per defensar el matrimoni només heterosexual.
[5] En aquest post només assenyalo els motius per defensar una suposada superioritat jeràrquica de l’home basats en Gènesi 2. Però aquesta idea rep també suport a Gènesi 3, quan Déu diu a Eva, després d’haver menjat de la fruita prohibida i haver-ne donat a Adam: «Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar» (Gènesi 3:16, BCI). La primera carta a Timoteu també en fa esment, a 1 Timoteu 2:11‑15.
[6] Vegeu el capítol 18 de: Nash, Chris, L’homosexualitat a debat en la comunitat protestant, C.P.N.P. Autor-Editor, Sant Just Desvern (Barcelona), 2023. També està publicat en castellà: Nash, Chris, La homosexualidad a debate en círculos evangélicos, Editorial La Calle, Antequera (Málaga), 2024.
[7] La proposta la formula Gareth Moore a A Question of Truth – Christianity and Homosexuality, Continuum, London, UK, 2003, capítol 5, apartat «An alternative view», pàgines 140-141.