Un hombre con cara de sorpresa o espanto.

Jesús, quan critica el divorci, defineix el matrimoni?

Quan Jesús con­testa la pre­gunta d’uns fari­seus sobre el divorci (a Mateu 19:3‑10 i Marc 10:2‑12), pro­nun­cia la famosa frase: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separi». I en la seva res­posta al·lu­deix a Adam i Eva, citant frases de Gènesi 1 i Gènesi 2 que inclouen els mots «home» i «dona», «dos» i «una sola carn» [1]. En gene­ral, en la teo­lo­gia cris­tiana, tots aquests ele­ments s’han pres com a defi­ni­dors del matri­moni. Però aquells cris­tians que defen­sen el «matri­moni gai», és a dir, unions entre dues per­so­nes del mateix sexe, qües­tio­nen la neces­si­tat d’aquesta inter­pre­tació. 🤔

Avui expli­caré alguns dels seus argu­ments. 😃

Abans que res, convé recal­car que el que comenta Jesús als fari­seus en aquesta oca­sió és un pas­satge clau en el debat sobre l’homo­sexua­litat.

Jesús amb uns fariseus o rabins.

Jesús amb uns fariseus o rabins, segons Grok.

☝️ No és una exa­ge­ra­ció dir que cons­ti­tueix pro­ba­ble­ment el rao­na­ment bíb­lic més impor­tant per rebut­jar el matri­moni gai. Molt més que el petit gra­pat de ver­sets que sem­blen con­dem­nar l’homo­sexua­litat (que tenen la seva pro­ble­mà­tica, vegeu aquest post ante­rior).

Indubta­ble­ment, una majo­ria dels cris­tians veuen en aques­tes parau­les de Jesús un suport inequí­voc al matri­moni tra­di­cio­nal hete­ro­sexual. Inclús no pocs creients gais i les­bianes s’aferren a aquests (i altres) versets i, assu­mint que la seva orien­ta­ció sexual és impos­si­ble de can­viar, opten per no casar-se mai, sinó man­te­nir-se sol­ters i celi­ba­ta­ris. Cal posar en valor aquesta acti­tud valenta 💪, de voler seguir el Mes­tre, costi el que costi.

Aquestes per­so­nes neces­si­ten el nos­tre reco­neixe­ment i suport 👏. I que no les tin­guem arra­co­na­des a les nos­tres comu­ni­tats de fe. Ans al con­trari, han de poder desen­vo­lu­par ple­na­ment la seva voca­ció i els seus dons a l’es­glésia.

☝️ Ara bé, hi ha altres cris­tians, igual de com­pro­mesos amb els en­se­nya­ments de Jesús, que veuen bones raons per no enten­dre, neces­sà­ria­ment, els seus comen­taris als fari­seus com una defi­ni­ció exacta o excloent del matri­moni. No em refe­reixo només a creients del col·lec­tiu LGTBI+🌈, sinó a repu­tats teò­legs, pas­tors i líders (hete­ro­sexuals) de les nos­tres esglé­sies ⛪, que han arri­bat a aquesta con­clu­sió. Com pot ser?

Un home amb cara de sorpresa o esglai.

Foto per krakenimages a Unsplash.

Buscar una apli­ca­ció uni­ver­sal estricta a allò que Jesús diu en un con­text deter­mi­nat, a per­so­nes con­cre­tes, pot ser molt dis­cu­ti­ble. ¿Oi que no pre­nem com a prin­cipi abso­lut, per no con­vi­dar mai amics o parents a casa nostra 🥗🥩🍷 a dinar, aques­tes parau­les de Jesús?:

Quan facis un dinar o un sopar, no hi cri­dis els teus amics, ni els teus ger­mans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tor­nar la invi­ta­ció i ja tin­dries la teva recom­pensa. Més aviat, quan facis un ban­quet, con­vida-hi pobres, invà­lids, coixos i cecs. Feliç de tu, lla­vors, per­què ells no tenen res per a recom­pen­sar-te, i la recom­pen­sa, la tro­ba­ràs quan res­sus­ci­tin els justos.
(Lluc 14:12b‑14, BCI [2])

M’imagino que no, que no hi donem un valor abso­lut. Notem que Jesús par­lava «al que l’havia con­vi­dat» (Lluc 14:12a), un fari­seu in­fluent i ben posi­cio­nat. I que el con­text és l’or­gull i afany de pro­ta­go­nisme dels con­vidats.

Un banquet jueu en temps de Jesús.

Imatge creada amb Grok.

🫵 Això no treu que segu­ra­ment hau­ríem de pren­dre més a pit l’acti­tud i les prio­ri­tats que Jesús estava in­dicant.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa, el que des­criuen Mateu i Marc és una con­sulta sobre els motius legí­tims per­què un home es pogués divor­ciar de la seva dona. Això deri­vava d’una dis­cus­sió teo­lò­gica de l’època entre dues esco­les rabí­ni­ques (dels rabins Hillel i Sha­mai), sobre la pos­si­bi­li­tat de divor­ciar-se «per qual­se­vol motiu» 🫰, per insig­ni­fi­cant que fos [3].

Uns rabins que discuteixen.

Uns rabins que discuteixen, segons Grok.

Segons la pos­tura del rabí Hillel (majo­ri­tà­ria ja en temps de Jesús) fins i tot un men­jar cre­mat o mal fet 🥣 podria ser sufi­cient per al divorci, en base al que diu la Llei de Moisès a Deu­te­ro­no­mi 24:1.

Jesús refusa entrar en la seva dis­cus­sió inter­pre­ta­tiva lega­lista. Apel·la direc­ta­ment a una auto­ri­tat més gran que Moisès: 👉 Déu mateix i la seva inten­ció divina res­pecte al matri­moni quan va crear el món.

Moisès amb els deu manaments, marcat «NO», i Déu creant l’univers, marcat «SÍ».

Moisès vs. Déu, a partir d’imatges de ChatGPT.

Llavors, quan Jesús diu «que l’home no ho separi», és cert que el seu comen­tari es pot enten­dre en sentit genè­ric i ampli, refe­rit a tot­hom 🌎. Però segu­ra­ment el blanc imme­diat 🎯 eren els rabins i fari­seus que, amb la seva inter­pre­ta­ció, fomen­ta­ven el «divorci fàcil», per qual­se­vol nimietat.

I vet aquí, no li sem­blava bé a Jesús actuar amb l’«ex­cusa» d’un ver­set con­cret de Deu­te­ro­nomi. Calia bus­car més genè­ri­ca­ment la volun­tat de Déu 🔍, tenint en compte el seu caràc­ter i les seves actua­cions amb la huma­nitat.

Eren els mateixos fari­seus els que feien ser­vir els ter­mes home i dona 👩🏻‍🤝‍👨🏽 en la seva pre­gunta. Jesús no feia més que con­ti­nuar par­lant en els matei­xos ter­mes. Així que no cal supo­sar, en les parau­les de Jesús, un inte­rès espe­cial per defi­nir el matri­moni.

Per altra banda, ningú dels pre­sents es plan­te­java cap altra cosa que no fos un matri­moni hete­ro­sexual. Un «matri­moni gai» era ini­ma­gi­na­ble en aque­lla època 🙃.

Dos homes joves vestits de nuvi, un donant un petó a l’altre.

Foto per Joeyy Lee a Unsplash.

I tot l’èmfasi de la res­posta de Jesús estava en el pro­pò­sit de per­ma­nèn­cia de la rela­ció matri­mo­nial, segons la inten­ció divina. I que ningú actués a la lleu­gera per afe­blir o tren­car la unió.

La mateixa Bíblia ens dona diver­ses raons per no pren­dre les parau­les de Jesús sobre el divorci en sen­tit abso­lut, apli­ca­bles a totes les situa­cions:

  • Mateu posa en boca de Jesús una excep­ció, un motiu legí­tim de di­vorci: el terme grec por­neia (Mateu 5:32 i Mateu 19:9). El seu sig­ni­fi­cat és deba­tut 💬, i ve tra­duït de dife­rents mane­res a les nos­tres bí­blies [4], però està clar que era una excep­ció a la regla.
  • L’apòstol Pau també ens ofe­reix una excep­ció (a 1 Corin­tis 7:15). Entén que hi ha casos, de per­so­nes con­ver­ti­des amb un còn­juge no creient que no vol con­ti­nuïn casats 🫷, en què el millor és el divorci. Amb tota pro­ba­bi­li­tat, segons la majo­ria dels exe­ge­tes moderns, això in­cloïa la pos­si­bi­li­tat de tor­nar-se a casar.
  • Avui dia, bas­tants comen­ta­ris­tes també ente­nen que la «duresa de cor», que va asse­nya­lar Jesús, con­ti­nua exis­tint. A vega­des, doncs, el divorci és inevi­ta­ble ⛓️‍💥, i de totes les op­cions pot ser la menys do­lenta 😐.
Una parella mirant-se amb cara de menyspreu.

Foto per Vitaly Gariev a Unsplash.

Llavors, si no pre­nem en sen­tit abso­lut les parau­les de Jesús sobre el divorci, pot­ser tam­poc no ho hem de fer amb allò d’«home i dona» 🤔. Com a mínim, sabem que Jesús podria mos­trar-se molt com­pas­siu i com­pren­siu davant de situa­cions irre­gu­lars o mal vistes en aque­lla socie­tat, com la dona sama­ri­tana que havia tin­gut cinc marits i que ara con­vi­via amb un home amb qui no estava casada (Joan 4:5-42).

Entenc molt bé aquells cris­tians que es resis­tei­xen a re­plan­te­jar el que sem­pre els ha sem­blat molt clar, a la Bíblia, res­pecte a la sexua­li­tat, el matri­moni, el gènere, etc. Durant molt de temps vaig ser un d’ells 🙂. Però molt a poc a poc, i no sense moments d’anar enda­vant i enrere 🥴, he arribat:

  • Primer, a tenir un enorme res­pecte envers aquells pen­sa­dors cris­tians que han adop­tat una pos­tura afir­ma­dora de l’ho­mo­sexua­li­tat. 🤔 No només tenen bons argu­ments. En un munt d’altres qües­tions els he vist molt encer­tats i ali­neats amb el mis­satge de l’evan­geli. 👏
  • En segon lloc, a reexa­mi­nar la meva prò­pia manera de lle­gir i enten­dre la Bíblia com a paraula de Déu 📖. Segueixo bus­cant que m’ins­piri i em repti, però sense enre­dar-me en un lite­ra­lisme que, en rea­li­tat, és impos­sible de man­te­nir de manera cohe­rent.

En tot aquest pro­cés he hagut d’anar recor­dant, una vegada i una altra, que Déu desitja una acti­tud de mise­ri­còr­dia, no de judici [5].  I que els fari­seus, tan rec­tes i escru­po­lo­sos amb les Escrip­tu­res, i sem­pre dis­po­sats a asse­nya­lar els altres 🫵, van ser els més cri­ti­cats per Jesús.

Petit logotip de l’autor, Chris Nash.

📌 Si vols fer algun comen­tari sobre aquest post (en l’idioma que vul­guis), ho pots fer al final de la ver­sió cas­te­llana, aquí.

Notes

[1] He fet ser­vir els mots que apa­rei­xen a la BCI. La idea que Déu els va fer «home» i «dona», està treta de Gènesi 1:27 (el pri­mer relat de la crea­ció). L’expressió «una sola carn» prové de Gènesi 2:24 (al final del segon relat crea­cio­nal). La paraula «dos» no apa­reix en el text hebreu (maso­rè­tic) de Gènesi 2, només en la tra­duc­ció grega, la Sep­tua­ginta (LXX), a Gènesi 2:24 i 2:25.

[2] BCI: Bíblia Catalana Interconfessional, © 2007 Associació Bíblica de Catalunya, © 2007 Editorial Claret, © 2007 Societat Bíblica (membre de Societats Bíbliques Unides), utilitzada amb permís.

[3] Només Mateu (Mateu 19:3) espe­ci­fica clara­ment el tema con­cret de la pre­gunta dels fari­seus. La dis­cus­sió rabí­nica se cen­trava en el sig­ni­fi­cat de l’ex­pres­sió hebrea ervat davar, uti­lit­zada a Deu­te­ro­nomi 24:1, com a motiu legí­tim per­què un home repu­diés la seva dona. Aquesta ex­pres­sió hebrea és estra­nya, poc pre­cisa i difí­cil de tra­duir. Prova d’això és el fet que les tra­duc­cions catala­nes varien entre una «cosa cen­su­rable» (BCI), una «cosa inde­cent» (BEC) una «cosa ver­go­nyosa» (TBS) o sim­ple­ment «algun defecte» (BdM). En cas­te­llà, la varie­tat és encara més gran, com es pot com­pro­var a BibleGateway, que ens genera una llista força com­pleta aquí.

[4] El terme grec por­neia podia referir-se a un ampli ven­tall de com­por­ta­ments sexuals il·lí­cits o immo­rals. Per això, diver­ses tra­duc­cions moder­nes el tra­duei­xen, en aquests ver­sets de Mateu, amb un terme bas­tant genè­ric: la BCI fa servir «rela­ció il·le­gí­tima» i diver­ses bíblies en cas­tellà opten per «inmo­ra­li­dad sexual» (NVI, ver­sió lla­ti­no­ame­ri­cana, BLP,…).

No obstant això, la majo­ria de comen­ta­ris­tes pro­tes­tants supo­sen que es refe­reix pro­ba­ble­ment a la infi­de­li­tat (l’adul­teri), d’aquí la tra­duc­ció «infi­de­li­dad con­yu­gal» usada per la NVI ver­sió cas­te­llana (CST), o even­tual­ment a la no vir­gi­ni­tat de la núvia, que pot­ser és el que volen sug­ge­rir les bíblies cata­la­nes BEC, BdM i SBT amb «for­ni­ca­ció». Per al cas­tellà, hi ha una llista bas­tant com­pleta de com s’ha tra­duït (almenys en bíblies pro­tes­tants) en aquests vin­cles de Bible­Gate­way: Mateu 5:32, Mateu 19:9. Les bíblies catò­li­ques (o inter­con­fes­sio­nals), per raons doc­tri­nals, ten­dei­xen a fer ser­vir tra­duc­cions que adme­ten el sen­tit de matri­moni il·lí­cit (per tant, anul·la­ble). És el que fan la CEE amb «unión ile­gí­tima» (a Mateu 5 i Mateu 19) i la BCI amb «rela­ció il·le­gí­tima» (que ja s’ha comen­tat).

[5] Aquest és un missatge recur­rent al Nou Testament. Vegeu, per exemple: Mateu 5:7, 9:13 i 12:7; Lluc 6:37; Jaume 2:13 i 3:17.