Aquest post s’allunya completament de la temàtica normal del meu blog. Però com a cristià, no puc quedar-me passiu davant les imatges horroroses que ens estan arribant de Gaza. Sembla que Israel està perpetrant atrocitats i són molts els que ja parlen de «genocidi». La Bíblia ens diu que «Déu és amor» (1 Joan 4:8). Com pot ser que el poble escollit per Déu per ser llum a les nacions (Isaïes 42:6) estigui fent tantes barbaritats? Està causant el patiment, quan no la mort, a centenars de milers de civils, incloent-hi nens i nadons. Ha convertit barris sencers en runa. I ara va camí de matar lentament de fam a tot un poble.
Foto per Emad El Byed a Unsplash.
I els cristians què hi fem?
Em fa vergonya que les crítiques de líders i moviments cristians envers Israel hagin estat, en general, tan tèbies. Només es comprèn (una mica) sabent que, entre les nostres esglésies evangèliques, hi ha corrents sionistes i proisraelians molt reaccionaris i fonamentalistes. Tant és així que fins i tot el Comunicat sobre Gaza [1] tan mesurat que va emetre la FEREDE (la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya) va provocar una reacció furibunda en aquests cercles radicals. Aquí en teniu una mostra (paga la pena ampliar la imatge i llegir el text, no té pèrdua!):
Font: Missatge del 5 de juny de 2025 capturat per una persona adherida al grup de WhatsApp «UCB Spain – La Palabra Para Hoy».
Pel que sé, hi ha un debat, entre els teòlegs cristians, sobre el paper i el futur d’Israel, després de la vinguda del Messies (Jesús) i el seu rebuig per la major part del poble jueu. Alguns entenen que encara continuen vigents i literals les promeses de Déu sobre un futur gloriós per a Israel, inclosa l’ocupació de tota la «terra promesa» assignada a les dotze tribus.
Els més radicals fins i tot argumenten que això legitima l’ús de la força militar, la colonització forçosa i l’expulsió de la població no jueva (palestina) d’aquest territori. En definitiva, el que estem veient a la televisió cada dia.
No soc expert en teologia, però com a simple seguidor de Crist, entenc que hem de rebutjar frontalment aquestes actuacions. El meu motiu per dir-ho tan categòricament és molt senzill. Com explica l’autor cristià David Runcorn [2], Jesús no ens va deixar uns paràmetres teològics per avaluar quines doctrines o ensenyaments poden ser veritables i quines falses. Ens va donar una regla molt més senzilla, relacionada amb els seus proponents: «Pels seus fruits els coneixereu» (Mateu 7:16).
Està ben clar, oi? Si el resultat, el fruit, d’aquesta apropiació forçosa de la «terra promesa» són les barbaritats que veiem a Gaza, alguna cosa no està bé. O sigui, quan ens trobem amb cristians sionistes radicals, com els del grup de WhatsApp (les imatges de més amunt), estem davant de «falsos profetes», quan no directament amb «llops rapaços» (Mateu 7:15). Per a mi no hi ha cap altra manera d’entendre-ho.
Els meus dubtes: pocs!
Els proisraelians incondicionals intenten dir-nos que les xifres de morts i desplaçats a Gaza s’han exagerat, i que les imatges són falses (fake). És el que ens vol vendre també el Govern de Netanyahu:
Imatge oferta per l’Oficina del Primer Ministre israelià, reproduïda en un article de elDiario.es l’11 d’agost de 2025.
És cert que algunes de les fotos més impactants de nens esquelètics corresponen a casos amb patologies prèvies [3]. Però la falta d’aliments és real, com ho és també la destrucció, els morts i lesionats, els desplaçaments forçats i tota la resta. D’això no en tinc el més mínim dubte, per tres motius molt clars:
- El Govern d’Israel ha prohibit sistemàticament l’accés de corresponsals internacionals als territoris ocupats de Gaza [4]. L’única interpretació possible és que volen amagar el que hi estan fent.
- Els testimoniatges de persones que han estat allà in situ (com l’anestesista valencià Raül Incertis, que recentment va tornar després de treballar quatre mesos a l’Hospital Nasser de Khan Yunis [5]) confirmen els horrors que s’hi estan cometent.
- El comunicat, emès simultàniament per més de cent organitzacions humanitàries i de drets humans internacionals per denunciar la situació de fam existent a Gaza no deixa lloc a dubtes. Entre els signants hi ha entitats molt solvents (incloent-hi Oxfam, Metges sense Fronteres i Save the Children).
Una crida
«Feliços els qui treballen per la pau» diu Jesús (Mateu 5:9). Per tant, animo tots els seus seguidors, i particularment els nostres pastors i líders, no només a orar per la pau i pels nostres governants, sinó també a 📣 alçar la seva veu 📢 en contra de les atrocitats que està cometent Israel.
☝️No mirem cap a una altra banda, com van fer el sacerdot i el levita en la paràbola de bon samarità (Lluc 10:25-37)!
☝️No ens oblidem de Gaza!
Foto de Mohammed Ibrahim a Unsplash.
📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana aquí.
Notes
[1] Més exactament, el comunicat era sobre Gaza i Ucraïna, cosa que al meu parer era una altra manera de «suavitzar-lo», fent-lo més genèric, en un intent d’evitar les crítiques dels grups cristians sionistes o proisraelians radicals.
[2] Runcorn, David: Love Means Love – Same-sex Relationships and the Bible, Society for Promoting Christian Knowledge, London (GB), 2020, capítol 13. Runcorn aplica aquest argument a les relacions homosexuals, però és una bona regla per avaluar qualsevol tema teològic espinós.
[3] Per a un aclariment vegeu, per exemple, aquests articles a EuroNews i NPR.
[4] Això és un fet notori, comentat en molts mitjans, per exemple, en aquest article de La Razón.
[5] Hi ha diversos vídeos a YouTube amb el Raül Incertis, entre ells aquesta entrevista de la Cadena SER.