El capítol 1 de la carta de l’apòstol Pau als Romans, concretament Romans 1:26-27, sembla clar i contundent en la seva condemna de l’homosexualitat. No és una exageració dir que és el passatge «estrella» del Nou Testament per a molts dels qui defensen la postura tradicional de l’Església respecte a l’homosexualitat. Però el text ens presenta amb uns quants dubtes i dificultats per entendre’l adequadament, i per valorar si realment condemna totes les manifestacions de l’homosexualitat que trobem avui dia, o no.

Foto de Stockcake.
Dubtes o dificultats amb els versets clau
Reprodueixo a continuació els dos versets clau de Romans 1, per situar-nos. Si vols veure’ls en context, però, aquí hi ha enllaços a tot el passatge, segons la BEC [1] y segons la BCI [2].
Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l’ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s’han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes. Realment, han rebut la recompensa que mereixia el seu error! (Romans 1:26-27, BCI)
Tal com explico (amb més detall) en el meu llibre [3], només en aquests dos versets hi ha almenys quatre dubtes o dificultats:
1️⃣ El comentari sobre les dones: ¿és una referència al lesbianisme? La tendència moderna ha estat pensar que sí. Però no està gens clar.

Adaptació d’una foto per V T a Unsplash.
Durant almenys els primers 300 anys del cristianisme tots els que comentaven aquest passatge (els «pares de l’església») l’entenien com una referència simplement al sexe no reproductiu (sexe anal o potser sexe oral) en el qual participaven aquestes dones amb homes [4].
El mot «igualment» que connecta el que feien les dones (v. 26) amb el que feien els homes (v. 27) tampoc no ens resol el dubte. Potser només indica que ambdues pràctiques sexuals es consideraven igual de vergonyoses o antinaturals (veure el punt següent).
2️⃣ El valor real de l’expressió «contra natura» (en grec para physin, que també es podria traduir amb «més enllà de la natura») tampoc no està massa clar. Que quelcom no fos «natural» podria significar simplement que no era «normal» o «habitual» o «generalment acceptat». El grec physis pot tenir aquest sentit. Ho veiem a 1 Corintis 11:14-15, quan Pau apel·la a la «naturalesa» (el mateix vocable grec) per defensar el cabell curt en homes i el cabell llarg en dones. Això almenys, ho entenem com una qüestió cultural, no un manament diví, a la majoria de les nostres esglésies.

Foto per Alex Pérez a Unsplash.
3️⃣ ¿Com hem d’entendre la descripció dels homes «deixant» (BCI i BEC) o «abandonant» (BdM [5]) les relacions naturals per unes altres? ¿Són homes que, avui dia, descriuríem com a heterosexuals, que volen noves sensacions sexuals, que «busquen el morbo»? Si és així, ¿tenen aplicació aquests versets a persones que naturalment (com una cosa inherent al seu ser, no per decisió pròpia) només senten atracció sexual envers persones del mateix sexe?
4️⃣ Per últim, a què es refereix l’expressió «han rebut [l’original grec hi afegeix “en si mateixos”] la recompensa que mereixia el seu error»? En general, els comentaristes no hi veuen una referència a malalties de transmissió sexual i no hi ha res en el text que apunti a això. ¿Té a veure, simplement, amb el deshonor o la vergonya que l’activitat sexual desenfrenada d’aquestes persones generaria als ulls dels seus conciutadans? Ningú no ho sap. Però com explico al meu llibre [6], de teories n’hi ha unes quantes, entre elles una possible referència a l’emperador Calígula. Els seus excessos sexuals eren llegendaris i per això va acabar assassinat amb punyalades als genitals (cosa que devien saber els destinataris romans de l’epístola).

Calígula. Foto de Sergey Sosnovskiy [7].
Dubtes amb el passatge en conjunt i el seu lloc en el discurs de Pau
Si estenem la mirada a la resta de Romans 1, i més enllà, a tot el discurs de Pau a l’epístola, no resolem pas aquests problemes. Més aviat al contrari: augmenten els nostres dubtes sobre com entendre el que diu l’apòstol i saber si és aplicable a l’homosexualitat moderna en les seves expressions més socialment acceptades. Novament, assenyalaré quatre dificultats que tenim:
1️⃣ L’argumentació prèvia de Pau, a Romans 1:18-25, descriu homes que obstrueixen la veritat, que donen l’esquena a Déu i es capfiquen amb els ídols. El seu pecat no és l’homosexualitat. Això els hi ve després, com a càstig diví per la seva incredulitat, el seu orgull i la seva idolatria. ¿Com podem aplicar això a gais i lesbianes que són creients convençuts, fidels deixebles i seguidors de Jesús? Sovint ja són creients quan descobreixen la seva atracció sexual cap a persones del mateix sexe en la pubertat. El que descriu Pablo no encaixa per res amb les seves vides i vivències.

Foto per Rémi Walle a Unsplash.
2️⃣ Passa una cosa similar, si continuem llegint fins al final del capítol 1 de Romans, amb l’espiral de maldat que descriu Pau tan gràficament:
s’han omplert de tota mena d’injustícia, dolenteria, avarícia i maldat; se’ls veu plens d’enveja, homicidis, baralles, enganys, malícia; són murmuradors, calumniadors, enemics de Déu, insolents, orgullosos, vanitosos, llestos per a fer el mal, rebels als pares, gent sense seny ni lleialtat, sense cor ni compassió. (Romans 1:29-31, BCI)
Els que coneixem personalment cristians gais i lesbianes sabem que, en general, aquesta descripció no els és aplicable. Al contrari, solen ser persones ètiques, amoroses i sensibles, i de molt bon tracte.
3️⃣ El més lògic és agafar tot aquest passatge de Romans 1 com una caricatura burda i exagerada de la societat pagana, en particular segons els prejudicis dels destinataris jueus de la carta. És el que tècnicament es coneix com una «diatriba». Serveix clarament per donar entrada al capítol 2, on Pau fa un gir de guió sobtat, per criticar la hipocresia d’aquells que judiquen els altres.
Però llavors, si entenem el passatge de Romans 1 com un recurs retòric deliberadament exagerat, quasi teatral, és realment una bona base per assentar doctrina sexual?

Foto por Mark Hayward en Unsplash.
4️⃣ Justament el missatge del capítol 2 i següents de Romans és que no ens hem de menysprear ni jutjar els uns als altres. Perquè tots necessitem per igual el perdó i la gràcia de Déu. I el que veritablement compta és la fe en Jesús.
Si volem posar en pràctica aquesta lliçó de l’apòstol Pablo, ¿no queda fora de lloc jutjar les persones homosexuals? ¿Sobre tot si no evidencien vides dissolutes, sinó relacions sanes i estables, d’amor i fidelitat? Com va dir Jesús en diverses ocasions (veure, per exemple, Mateu 9:13 i 12:7): «Misericòrdia vull, i no sacrifici» (TBS [8]).
On ens deixa tot això? Quines conclusions en traiem?
He començat aquest post dient que el passatge de Romans 1 semblava el més clar i contundent del Nou Testament en la seva condemna de l’homosexualitat. Havent-lo mirat amb lupa, sincerament crec la seva «claredat» és escassa.

Foto per Houcine Ncib a Unsplash.
També és dubtosa la seva aplicabilitat a aquells cristians gais i lesbianes que opten per una relació permanent d’amor i compromís amb algú del mateix sexe (un «matrimoni gai»), si les seves vides, en altres aspectes, són exemplars.
Llavors, si aquest passatge és la condemna més clara de l’homosexualitat que hi ha al Nou Testament, potser no ens ha de sorprendre que surtin cada vegada més veus a qüestionar si la teologia tradicional de l’Església al respecte està tan ben fonamentada com s’ha pretès.
Almenys obliga a buscar més enllà, en altres aspectes de la teologia i la doctrina bíblica, per mirar de resoldre els dubtes. És el que han fet, uns i altres, en els dos bàndols del debat. I el que, si Déu ho permet, aniré comentant en futurs posts. 🙋♂️

📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana, aquí.
Notes
[1] BEC: Bíblia Evangèlica Catalana (traducció dels textos hebreus i grecs a càrrec de Pau Sais i Samuel Sais), © Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, 2007.
[2] BCI: Bíblia Catalana Interconfessional, © 2007 Associació Bíblica de Catalunya, © 2007 Editorial Claret, © 2007 Societat Bíblica (membre de Societats Bíbliques Unides), usada amb permís. Si no s’indica el contrari, les cites bíbliques en aquest post són de la BCI.
[3] Vegeu el capítol 11 de: Nash, Chris, L’homosexualitat a debat en la comunitat protestant, C.P.N.P. Autor-Editor, Sant Just Desvern (Barcelona), 2023; en castellà: Nash, Chris, La homosexualidad a debate en círculos evangélicos, Editorial La Calle, Antequera (Málaga), España, 2024.
[4] Vegeu, per exemple, el capítol 10 de: Brownson, James V.: Bible, Gender, Sexuality – Reframing the Church’s Debate on Same-Sex Relationships, William B. Eerdmans Publishing Company, 2013. Val a dir que el lesbianisme era bastant desconegut, gairebé invisible, en aquella època.
[5] BdM: Bíblia de Montserrat, 6a edició, Editorial Casal i Vall, SA, Andorra, 1992, text i més informació aquí.
[6] Vegeu el capítol 11 de: Nash, Chris, L’homosexualitat a debat en la comunitat protestant, C.P.N.P. Autor-Editor, Sant Just Desvern (Barcelona), 2023; en castellà: Nash, Chris, La homosexualidad a debate en círculos evangélicos, Editorial La Calle, Antequera (Málaga), España, 2024.
[7] Busto de Calígula del Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague. Foto de Sergey Sosnovskiy, usada bajo licencia Creative Commons 2.0, más información: aquí.
[8] TBS: La Santa Bíblia de la Trinitarian Bible Society, que es troba on-line aquí (i el passatge de Mateu 9 es localitza aquí). Cito aquesta versió perquè és la que més s’assembla a la Reina-Valera que molts recordem: «Misericordia quiero y no sacrificio».