He dedicat diversos posts a explicar els dubtes i les dificultats que hi ha amb tots els passatges bíblics que típicament es fan servir per criticar o condemnar l’homosexualitat [1]. Vaig descobrir, per sorpresa meva, que pot ser molt justificat entendre’ls com no aplicables a les parelles gais d’avui dia, i assumir una postura «afirmadora» (progai). Però, evidentment, raons per continuar en una línia «tradicional» també n’hi ha. Com decidir-ho? Hi ha unes consideracions generals, sobre com hauríem de llegir la Bíblia i què hauríem de prioritzar, que poden molt bé inclinar la balança. Això és el que vull compartir avui.
Com llegim la Bíblia
Tinc molt clar que hem de rebutjar un «La Bíblia diu…» simplista. La Bíblia diu moltes coses, algunes d’elles contradictòries [2], i inconscientment podem ser molt selectius en com la llegim. A vegades, com més la llegim, més dubtes tenim (és el meu cas, almenys amb certes qüestions). Coneixem només en part, diu l’apòstol Pau (1 Corintis 13:12-13). I més val reconèixer-ho.
Imatge creada amb ChatGPT.
Tampoc és qüestió simplement de sospesar el que diu un passatge amb el que diu un altre. Això ajuda, no dic que no, amb certs temes socials: el paper de la dona, el divorci,… Però sovint queda curt, sobretot amb temàtiques per a les quals el material bíblic és escàs, o poc intel·ligible des de la nostra perspectiva moderna.
I llavors, què?
L’exemple de l’esclavatge
Saps que no hi ha cap verset, a la Bíblia, que condemni l’esclavatge? Cap ni un. Al contrari, totes les referències, tant a l’Antic com al Nou Testament, donen per fet la seva existència. I alguns versets, particularment al Nou Testament, semblen recolzar-lo, quan demanen als esclaus cristians que siguin obedients als seus amos (Colossencs 3:22, Efesis 6:5‑6, Titus 2:9‑10).
Però a poc a poc, a l’Anglaterra de principis del segle XIX, un nombre creixent de cristians, liderats per William Wilberforce, van començar a veure les coses d’una altra manera. Van entendre que l’esclavitud era intrínsecament cruel, que era contrària a la voluntat de Déu i incompatible amb el missatge de l’evangeli.
Foto per Polly Sadler a Unsplash.
Va costar molt. Però fent èmfasi en grans principis bíblics, pregant i fent campanya, van convèncer la societat i van aconseguir l’abolició de l’esclavitud en tot el territori controlat per l’imperi britànic. Més tard els mateixos arguments van contribuir a l’emancipació dels esclaus als Estats Units.
El més irònic —i greu— és que a ambdós costats de l’Atlàntic els abolicionistes van haver de lluitar contra l’oposició aferrissada de cristians prominents, que citaven versets de la Bíblia per intentar mantenir l’statu quo (i continuar posseint o traficant amb esclaus).
Resulta que els arguments d’aquells que refusaven anar més enllà, amb el que la Bíblia podia dir sobre l’esclavatge, tenen molta similitud amb els raonaments d’aquells que, avui dia, es neguen a replantejar el que la Bíblia diu sobre l’homosexualitat. Descobrir això va ser molt revelador per a mi! Ho ha estat també per a molts altres cristians que han acabat canviant de postura respecte a l’homosexualitat.
Foto per Kelly Nash.
Però hi ha més, com ara us explicaré.
La Paraula amb majúscula
Tenim, a l’església evangèlica, una tendència a la «bibliolatria». Això vol dir venerar i donar més importància a la Bíblia, com a paraula de Déu, que al propi Senyor Jesús, el logos diví, el «Verbo hecho carne» [3], la Paraula amb majúscula (Joan 1:1,14).
Si tenim a Jesús com a revelació suprema de Déu (Hebreus 1:1-4) i volem ser veritables seguidors seus, hem de posar en valor, i emular, la seva actitud envers les persones marginades, vulnerables, menyspreades. I recordar també que molts dels primers seran últims, i viceversa (Mateu 19:30).
Però Jesús encara va dir més coses que poden ser molt aclaridores per al debat sobre l’homosexualitat. En els següents apartats ho comentarem.
Pel seus fruïts els coneixereu
Com hem de valorar les proclames d’uns i altres en el debat sobre l’homosexualitat? Qui ens diu la veritat? Pels seus fruïts els coneixereu, diu Jesús (Mateu 7:15‑20 i Lluc 6:43‑45).
Com entenem, doncs, les reaccions primàries de menyspreu i rebuig que certs sectors de l’església han manifestat, i en alguns llocs continuen manifestant [4], envers els col·lectius LGTBI+? Quin fruït de l’Esperit és aquest (Gàlates 5:22‑23)? Alguna cosa falla estrepitosament.
I és fort el que va dir Jesús sobre aquells líders religiosos que produeixen fruït dolent: són falsos profetes, llops disfressats com a ovelles (Mateu 7:15).
Imatge creada amb ChatGPT.
La guia de l’Esperit
Jesús també va dir molt clarament als seus deixebles que no els podia explicar tot, i que l’Esperit Sant els hauria de guiar (Joan 16:12‑15).
No descarto, per res, que l’Esperit ens pugui parlar de forma molt directa, podríem dir «miraculosa», com a vegades ens expliquen els nostres germans més carismàtics o pentecostals. De fet, he llegit d’alguns cristians que han tingut moments especials de «revelació» que els han confirmat en el canvi de parer respecte a l’homosexualitat que estaven contemplant. No de sobte, sinó com a resposta de Déu, després d’un llarg temps de pregària i recerca de la seva voluntat [5].
Però entenc que l’Esperit també ens guia simplement donant-nos sensibilitat, inquietuds, discerniment, saviesa… i humilitat per admetre que no tenim totes les respostes. Com expressa l’apòstol Pau: tot és obra del mateix Esperit (1 Corintis 12:6,11).
On està el veritable perill?
Amb la meva obertura a una postura cristiana afirmadora de l’homosexualitat, ja m’han criticat dient que soc pedra d’ensopec (Mateu 18:6-8). I l’autor cristià Sam Allberry suggereix que aquells que aproven les relacions homosexuals són com Jezabel (Apocalipsi 2:20-22), que incitava els creients de Tiatira a entregar-se a la immoralitat sexual [6]. M’hauria de preocupar, això? Potser sí.
Foto per Kelly Nash.
Però actualment veig molt més important el fet de no ser com els fariseus. És a dir, no fer servir les Escriptures com ells ho feien, per jutjar i condemnar; no parlar des d’una suposada superioritat moral. Aquí, per a mi, és on hi ha el veritable perill.
En resum
Si vols ignorar els dubtes i les dificultats que tenen els passatges bíblics que parlen més directament al tema de l’homosexualitat, i continuar en una postura cristiana tradicional, ho pots fer d’una manera més o menys coherent.
Però si dones valor a tots aquests altres arguments que he exposat, que també són veritats bíbliques, la majoria pronunciades directament per Jesús, potser és més difícil. Potser n’hi ha prou per inclinar la balança cap a una nova manera de llegir i aplicar la Bíblia a temes socials, entre ells, l’homosexualitat.
Imatge creada amb ChatGPT.
Com ho veus?
📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana aquí.
Notes
[1] Veure, per exemple, el post «Què diu la Bíblia sobre l’homosexualitat i com interpretar-ho», que en fa un bon resum.
[2] Un cas paradigmàtic el tenim amb els dos proverbis, junts, que diuen exactament l’oposat (Proverbis 26:4‑5). Un altre seria quan Jesús diu coses aparentment contradictòries sobre qui pot estar a favor d’ell i qui no (Mateu 12:30 i Marc 9:40). També l’apòstol Pau, en la carta als Gàlates, sembla que es contradiu: per una banda ens hem de ajudar amb les càrregues (Gàlates 6:2) i per l’altra, cadascú ha de portar la seva (Gàlates 6:5).
[3] He posat aquest expressió en castellà, perquè és com els sonarà a molts creients catalans, acostumats històricament a llegir la traducció castellana Reina-Valera. De les quatre traduccions de la Bíblia al català que tenim, només la de la Societat Bíblica Trinitària (la TBS, per les seves sigles en anglès), parla del «Verb» a Joan capítol 1, amb l’expressió «el Verb esdevingué carn» a Joan 1:14.
[4] Potser no tant a casa nostra, però sí, de forma notable, en l’església a diversos països africans i en els sectors més fonamentalistes d’Estats Units, per exemple.
[5] Això li va passar, per exemple, al (llavors) pastor de La Vinya Ken Wilson. Ho explica en el capítol 7 de seu llibre: Wilson, Ken (amb Gushee, David P., Tickle, Phyllis, & Luhrmann, Tanya), Letter to My Congregation (Second Edition) – An Evangelical Pastor’s Path to Embracing People Who Are Gay, Lesbian, Bisexual, and Transgender into the Company of Jesus,Read the Spirit Books (David Crumm Media) / Front Edge Publishing, 2016. També li va succeir a la cantant cristiana Vicky Beeching. Ho explica en el capítol 20 del seu llibre: Beeching, Vicky, Undivided – Coming out, becoming whole and living free from shame, William Collins (Harper Collins), Londres, 2018.
[6] Veure: Allberry, Sam, Is God Anti-Gay?– And Other Questions about Homosexuality, the Bible and Same-Sex Attraction (a vegades s’identifica així: Is God Anti-Gay? – Questions Christians Ask), The Good Book Company, 2013, USA (i altres països). S’ha publicat també en castellà: ¿Está Dios en contra de los gays? – Y otras preguntas sobre homosexualidad, la Biblia y atracción hacia personas del mismo sexo (Preguntas Que Hacen Los Cristianos), Editorial Portavoz, 2019. El comentari sobre Jezabel està cap al final del capítol 4, sobre l’homosexualitat i l’església, en l’apartat «Can’t Christians just agree to differ on this?» («No poden els cristians simplement acceptar tenir una diversitat d’opinions sobre aquest tema?»).