Per a alguns teòlegs l’escull principal per acceptar l’homosexualitat es troba al llibre de Gènesi, en com Déu ens crea en forma d’home i dona (Gènesi 1:27) i institueix el matrimoni amb un home i una dona, Adam i Eva (Gènesi 2:21-24). És el que descriuen els dos primers capítols del Gènesi, això està clar. Però hi ha bons motius per no llegir aquests textos de forma excloent. Dit d’una altra manera: no cal suposar que tot el que se surti dels paràmetres del Gènesi sigui necessàriament contrari a la voluntat de Déu. Ara n’explicaré el perquè.
La creació descrita a Gènesi 1
El primer relat bíblic de la creació, a Gènesi 1, és molt sintètic. Només descriu el món creat a grans trets o, com diu la teòloga Megan DeFranza, «amb brotxa grossa» [1]. Així, per exemple, parla de «dia» i «nit» sense esmentar l’estat intermedi del crepuscle. Tampoc no parla dels eclipsis. I quan descriu el regne animal, no fa cap menció dels amfibis, criatures que viuen una part de la seva vida a l’aigua, i una altra part a terra. I òbviament, com a text molt antic, no descriu els animals microscòpics com els protozous, l’existència dels quals era totalment desconeguda.
Foto per Wild Spirit a Unsplash.
¿Hem de pensar que totes aquestes coses, per no estar reflectides en el relat bíblic de la creació, són contràries a la voluntat de Déu? Que són dolentes? O que són producte d’un «món caigut»? És clar que no. Tot i que el Gènesi no les esmenta, han de tenir cabuda, tal com són, en el nostre esquema teològic o «cosmovisió», com a part de la bona creació de Déu, en tota la seva immensitat i diversitat.
I si avui sabem –perquè la ciència ens ho diu molt clarament– que no tots els éssers humans són tan òbviament o típicament homes o dones, tampoc no hauria de ser un problema. Oi que hi hauríem d’aplicar la mateixa regla? Encara que les persones intersexuals, homosexuals, bisexuals, trans, etc., no tinguin una menció al Gènesi com a part d’allò que Déu ha creat, haurien de tenir el seu lloc en els nostres esquemes teològics.
Foto per David Todd McCarty a Unsplash.
Si aquests esquemes no es basen només en el text bíblic sinó també en nocions d’ordre natural o llei natural (és així, per exemple, en la teologia catòlica romana), també s’haurien de replantejar o ampliar. Perquè s’ha descobert que l’homosexualitat es dona, de forma natural, en moltes espècies d’ocells i mamífers. És un fenomen àmpliament documentat [2].
Adam i Eva a Gènesi 2
De manera similar, té molt sentit fer una lectura no restrictiva de Gènesi 2. Abans que ningú s’espanti, deixeu-me aclarir que això no significa negar que la immensa majoria dels matrimonis són –i continuaran sent– d’un home i una dona, com Adam i Eva. No és necessari discutir això.
Foto per Hector Reyes a Unsplash.
Ara bé, ¿ Gènesi 2 ens dona base suficient per rebutjar qualsevol altra «modalitat» de matrimoni? ¿No podem veure Adam i Eva simplement com un «cas típic» de parella, no un «exemple normatiu»?
No hauríem d’oblidar que la mateixa Bíblia ens deixa exemples alternatius de «matrimoni», sense cap condemna per part de Déu. En alguns casos els seus practicants eren grans «homes de Déu»:
- Homes amb més d’una esposa: Jacob, Gedeó, David, …
- Homes amb una o diverses concubines (dones que no eren esposes de ple dret): Abraham, Jacob, David, …
Jacob i les seves dones, imaginats per Grok.
Sembla que Déu va tenir una actitud força relaxada amb aquestes modalitats de matrimoni, assumides en aquella època, però contràries al model exemplificat per Adam i Eva. Potser alguns dels nostres predicadors i líders cristians també s’haurien de relaxar una mica davant d’altres unions diferents, assumides avui dia a Occident.
Ja sé que molts troben un recolzament al model «un home amb una dona» en les paraules de Jesús, quan dictamina en contra del divorci fàcil («per qualsevol motiu», veure Mateu 19:3-10), citant fragments de Gènesi 1 i 2. Però tot el seu èmfasi està en la permanència de la unió matrimonial. Caldria analitzar fins a quin punt és legítim treure-ho de context i utilitzar-ho per criticar el matrimoni gai. (La meva intenció és tractar això en un futur post.)
En resum
Pel que fa al Gènesi recalco simplement la idea que és millor agafar els relats creacionals com a exemplificatius però no necessàriament normatius; descriptius però no prescriptius. No és més que fer-ne una lectura prudent, tal com vaig recomanar en aquest post anterior:
Lliçons del Gènesi? Siguem cautelosos!
(Imatge creada per StockCake)
📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana, aquí.
Notes
[1] DeFranza, Megan R.: «Response to Wesley Hill», apartat «Adam, Eve, and Augustine», a Two Views on Homosexuality, the Bible, and the Church, Zondervan, 2016 (general editor: Sprinkle, Preston), capítol 3.
[2] Per a més informació hi ha, per exemple, aquesta entrada y annex a Wikipedia, i aquest article a la revista National Geographic.