Les bíblies amb «homosexuals» ens donen una mala traducció de l’original grec

Ens ho diuen clara­ment els experts, no només els que tenen una postura «afirma­dora» o «progai», sinó també alguns que man­te­nen una teo­lo­gia tra­di­cio­nal res­pecte a l’homo­sexua­litat [1]: Les bíblies que fan servir «homo­sexuals» a 1 Corintis 6:9 i a 1 Timoteu 1:10 ens ofe­reixen una mala tra­duc­ció dels termes grecs arseno­koites i malakos dels textos originals.

És més, en el seu afany per fer servir un llen­guatge actual donen una bufe­tada en tota regla als cris­tians gais i les­bianes que lle­geixin la seva traducció!

Un home atordit després d’una bufetada

Foto dissenyada per Freepik.

Tampoc no encer­ten gaire quan uti­lit­zen «efeminats» per traduir el plural malakoi. I menys encara quan hi fiquen termes com «sodo­mites» o «invertits».

Si ets cristià o cristiana i pertanys al col·lectiu LGTBI+ pro­ba­ble­ment ja saps de què parlo. Però si no, a con­ti­nua­ció en dono tres exemples, de 1 Corintis 6:9-10 segons la BEC, la BdM i la DHHE [2]. Les dues pri­meres són bíblies cata­lanes, una evan­gè­lica i una catò­lica; la tercera és una versió caste­llana en llen­guatge modern. En poso només frag­ments, amb punts sus­pen­sius, per no allargar amb tota la llista de gent immoral que asse­nyalen:

No us enganyeu, […] ni els efemi­nats [malakoi], ni els homo­sexuals [arseno­koitai], ni […] no tindran part en el Regne de Déu. (BEC)

No us feu il·lu­sions: […] ni els efemi­nats [malakoi], ni els sodo­mites [arseno­koitai], ni […] no pos­sei­ran en herèn­cia el Regne de Déu. (BdM)

No os dejéis engañar, pues en el reino de Dios no ten­drán parte […], ni los afemi­na­dos [malakoi], ni los homo­sexua­les [arseno­koitai], ni […]. (DHHE)

Ara explicaré per què aquestes tra­duc­cions són tan proble­mà­ti­ques, quan no direc­ta­ment equi­vo­cades. Però abans que deci­deixis llen­çar la teva Bíblia amb la paraula «homo­sexuals» a la pape­rera, deixa’m dir-te que en rea­li­tat és molt difícil, gairebé impos­sible, fer una bona tra­duc­ció d’aquests passatges.

Una Bíblia llençada a una paperera, dins un senyal de trànsit, de prohibició.

Això és així per­què aquests passat­ges conte­nen llistes il·lus­tra­tives, sense con­text, i amb adjec­tius sugge­ridors però en alguns casos molt poc pre­cisos. Es el que passa amb el primer vocable grec que comen­tarem: malakos.

 La paraula «malakos» en lletres gregues, primer en majúscules i després en minúscules. 

Literalment signi­fica «suau» o «tou». Però, tal com explico en el meu llibre, podria molt bé no referir-se al par­ti­ci­pant «passiu» en les rela­cions home-home, com alguns sug­ge­reixen, sinó simple­ment a qual­sevol persona viciada i desen­fre­nada en les seves rela­cions sexuals, ja que està docu­men­tada la seva apli­cació a homes que come­ten excessos amb… ¡dones! És més, malakos com a insult podia referir-se a algú man­drós, poruc, feble, extra­va­gant o sense auto­con­trol en un ampli ventall de compor­taments [3].

Potser per això comencem a veure traduccions bíbliques (d’entre les més recents i acurades) que uti­lit­zen altres adjectius per traduir el plural malakoi de 1 Corintios 6:9, com ara «perver­tits» (la cata­lana BCI [4]) i «luju­rio­sos» (la castellana BCEE [5]). Això té almenys dos avantatges:

  1. S’evita «efeminats» que, franca­ment, no hi encaixa gens. És cert que en molts con­textos l’adjec­tiu «efeminat» té con­no­ta­cions nega­tives, però no fa pensar en com­por­ta­ments immo­rals, que és el tema del passatge.
  2. Tant «pervertits» com el castellà «lujuriosos» sí que fan pensar en conductes sexuals insanes o directament dolentes, però no neces­sà­ria­ment homo­sexuals.

Ara bé, si l’original malakoi pot abastar la falta de control en altres àmbits, potser con­vin­dria traduir-lo amb adjec­tius encara més genè­rics, com ara «viciats» o «dissoluts». Així, tin­dríem adjec­tius sugge­ridors però poc precisos, que insi­nuen una cosa molt dolenta sense con­cre­tar-ne el què.

Si aquesta és la impres­sió que hagues­sin rebut els desti­na­taris origi­nals de la carta de Pau amb malakoi, aniríem més ben enca­mi­nats. Dit tècni­ca­ment, amb adjec­tius com «viciats» o «dissoluts» acon­se­gui­ríem una bona equi­va­lèn­cia dinà­mica o fun­cio­nal [6].

La paraula «arsenokoites» en lletres gregues, primer en majúscules i després en minúscules.

Amb l’altre terme grec, arseno­koites, el signi­ficat directe no és el pro­blema. És una paraula com­posta de dues parau­les molt comu­nes: arsen (que signi­fica «mascle» o «home») i koite (que signi­fica «sofà» o «llit»). O sigui, no s’equi­vo­quen tant la Reina Valera [7] quan tra­dueix el plural arseno­koitai per «los que se echan con varones», ni la cata­lana BCI, molt més recent, quan hi posa «els qui tenen rela­cions sexuals amb altres homes» [8].

Un parèntesi: És cert que la paraula arsenokoites no apareix en cap escrit grec anterior, i possiblement va ser inventada pel mateix apòstol Pau. Però això, per si sol, no ens ha de fer dubtar del seu significat literal. De la mateixa manera que, si us parlo d’un gat «menja-mosques» (paraula inventada), m’en­teneu bé, els destinataris de les cartes de l’apòstol Pau també podien entendre’l si els parlava d’uns «allita-homes» o «tomba-homes».

Un gat que intenta caçar una mosca.

Foto creada amb Grok.

Amb el que acabo d’explicar, està ser­vida la pri­mera crí­tica a l’ús d’«homo­sexuals» a 1 Corintis 6:9 i a 1 Timoteu 1:10. El terme grec arseno­koites es refe­reix a un com­por­ta­ment. En canvi, el terme modern «homo­sexual» es refe­reix a una carac­te­rís­tica d’algu­nes per­sones: sen­ten atrac­ció erotico­afectiva envers per­sones del mateix sexe. O sigui, les tra­duc­cions bíb­li­ques que posen «homo­sexuals» estan con­dem­nant fins i tot aquells cris­tians gais que tenen la con­vic­ció que no han de donar expres­sió a la seva sexua­li­tat, sinó man­te­nir-se solters i cèlibes.

I una altra cosa: arseno­koites només pot referir-se a l’homo­sexua­li­tat mas­cu­lina. Si tu ets les­biana, aquests versets no parlen en abso­lut de les teves pos­si­bles pràc­ti­ques sexuals. Aquest és un altre motiu molt clar per no emprar el mas­culí plu­ral «homo­sexuals»: pot semblar un genèric referit a homes i dones en el seu con­junt, una cosa impos­si­ble en el grec original (però sí pos­si­ble per a altres qua­li­fi­ca­tius de les llis­tes, com ara «lladres» o «avars»).

Fins aquí inclús els teò­legs més «tra­di­cio­na­lis­tes» poden estar d’acord. L’última pos­si­ble crítica que ara expli­caré breu­ment va més enllà en el seu plan­te­ja­ment.

Si bé el terme arseno­koites té un sig­ni­fi­cat més o menys clar, hi pot haver dubtes molt legí­tims sobre la seva apli­ca­bi­li­tat a totes les rela­cions sexuals entre dos homes. No és des­ca­be­llat argu­men­tar que no s’hauria d’aplicar a dues per­sones gais que formen una llar, per­sones amb una rela­ció basada en l’amor i el com­pro­mís mutus, pels motius següents:

  1. És probable que, tant per a l’apòs­tol Pau com per als recep­tors de les seves cartes, el terme arseno­koites evo­ca­ria bàsi­ca­ment unes rela­cions homo­sexuals coer­ci­tives i abu­si­ves, amb esclaus o pros­ti­tuts. Aquesta idea queda refor­çada per la inclu­sió d’idòlatres, adúl­ters, lla­dres, esta­fa­dors, assas­sins i segres­ta­dors en aques­tes mateixes llistes; és a dir, gent molt dolenta.
  2. Evidentment, la idea d’un «matri­moni gai» no podia estar en la ment de Pau o dels des­ti­na­ta­ris de les seves cartes, perquè era abso­lu­ta­ment impen­sable en aquell con­text socio­cul­tural.
Una parella d’homes gais que miren carinyosament el seu fill.

Foto disenyada per Freepik.

Si et xoca la idea de no aplicar una cosa que diu la Bíblia, recomano que llegeixis el meu post anterior «No podem donar valor absolut a versets aïllats de la Bíblia». Veuràs que és una cosa que tots fem de vegades (encara que siguem literalistes o fonamentalistes).

Per altra banda, el context sociocultural és fonamental per discernir com o quan pot ser raonable fer-ho. Això ho desenvoluparé en el meu següent post. 😊

Petit logotip de l'autor, Chris Nash

📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió caste­llana aquí.

Notes

[1] L’últim autor destacat del camp «tradi­cio­na­lista» que conec que ha cri­ti­cat dura­ment la tra­duc­ció homo­sexuals (en anglès) és Preston Sprinkle, a la «Con­ver­sa­tion 8» del seu llibre: Does the Bible Sup­port Same-Sex Marriage? – 21 Con­ver­sa­tions From a Histo­ri­cally Chris­tian View, David C Cook, Colo­rado Springs, USA, 2023.

[2] BEC: Bíblia Evan­gè­lica Cata­lana, text com­plet i més infor­ma­ció: aquí. BdM: Bíblia de Montserrat, text com­plet i més infor­ma­ció: aquí. DHHE: Dios Habla Hoy, versión espa­ñola, text com­plet i més infor­ma­ció: aquí.

[3] L’àmplia gamma de com­por­ta­ments iden­ti­fi­cats amb mala­kos («suau» o «tou») i mala­kia («sua­vi­tat» o «tovor») en la lite­ra­tura grega antiga es des­criu en detall a: Martin, Dale B., Sex and the Single Savior – Gender and Sexua­lity in Bib­li­cal Inter­pre­ta­tion, West­mins­ter John Knox Press, 2006, pàgines 43-47. Té a veure amb les feble­ses típi­ca­ment asso­cia­des amb les dones en les socie­tats (patriar­cals) de l’època. Explico tot això en el capí­tol 10 de: Nash, Chris, L’homo­sexua­li­tat a debat en la comu­ni­tat pro­tes­tant, C.P.N.P. Autor-Editor, Sant Just Desvern (Barce­lona), 2023; també està dis­po­ni­ble en cas­tellà: Nash, Chris, La homo­sexua­lidad a debate en círcu­los evan­gé­licos, Editorial La Calle, Antequera (Málaga), 2024.

[4] BCI: Bíblia Catalana Interconfessional, text complet i més informació: aquí.

[5] BCEE: Sagrada Biblia – Versión oficial de la Conferencia Episcopal Española, Madrid, 2011, text complet: aquí.

[6] Amb l’equiva­lència fun­cio­nal o dinà­mica, en el procés de tra­duc­ció, s’in­tenta pro­duir una reac­ció o com­pren­sió equi­va­lent a la dels recep­tors ori­gi­nals, encara que això sig­ni­fiqui sacri­fi­car-ne la lite­ra­li­tat. Hi ha moltes webs que expli­quen la seva uti­lit­za­ció en la tra­duc­ció bíblica. Una de les més com­ple­tes, amb abun­dants exemples (en cas­tellà) és aquesta de la Socie­tat Bíblica Xilena.

[7] Reina-Valera Antigua i Reina-Valera de 1960. D’aquesta segona hi ha més infor­ma­ció i el text com­plet: aquí.

[8] El text complet i més informació de la BCI (Bíblia Catalana Interconfessional) es pot trobar: aquí.