Com a cristians, podem creure fermament que la Bíblia és inspirada per Déu, però en moltes ocasions no podem donar valor absolut a versets aïllats de la Bíblia.
Foto per Aaron Burden a Unsplash.
Es així, molt clarament, per als proverbis. Si no, ¿com hem d’entendre instruccions contradictòries, com aquestes de Proverbis 26:4‑5?:
No responguis al neci amb niciesa,
no fos que t’igualessis amb ell.
Respon al neci amb niciesa,
no fos que es cregués ser savi. [1]
Un altre exemple: La majoria de les nostres esglésies no prohibeixen a les dones parlar en les reunions, malgrat aquesta instrucció molt clara de l’apòstol Pau, a 1 Corintis 14:34:
que les dones […] callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar [2]
En aquest cas, és fàcil no donar valor absolut al verset (fins i tot no donar-li quasi cap valor), perquè hi ha altres passatges que donen a entendre que les dones sí que podien parlar en les reunions de l’església.
Foto de StockCake.
Però… què fem si no hi ha altres passatges bíblics clars, per donar-nos l’«excusa perfecta» per relativitzar o no aplicar certs versets?
Els cristians que van lluitar per l’abolició de l’esclavitud es van enfrontar a aquest problema. Altres cristians prominents de l’època (alguns amb esclaus) els van titllar de «revisionistes» i «antibíblics». Però els abolicionistes van insistir que principis més generals de la Bíblia i l’evangeli havien de prevaldre, i van acabar convencent els altres.
Si som honestos, hem d’admetre que relativitzem moltes coses que llegim a la Bíblia. De vegades amb l’excusa que eren paraules a una persona concreta en un context concret. Així, no solem insistir en les paraules de Jesús «ven tot el que tens i dona-ho als pobres» (Marc 10:21) a tota persona que vulgui seguir-lo, oi? En canvi, sí que ens agrada exhortar-nos amb les paraules de Déu a Josuè «sigues ferm i decidit, no tinguis por, no t’acovardeixis» (Josuè 1:9). És a dir, som selectius.
Això està bé? Està malament? La resposta no és fàcil, fins i tot per a manaments que podrien entendre’s com a generals. Si no, expliqueu-me com o quan s’haurien d’aplicar instruccions de Jesús tan contundents com aquesta a Marc 9:47😳:
si l’ull et fa caure en pecat, arrenca-te’l.
☝️En realitat, tant Jesús com Pau feien una lectura i aplicació selectiva de les sagrades escriptures que tenien [3]. És una cosa que assenyalo en el meu llibre.
Però llavors… si ni ells ni nosaltres no donem valor absolut i aplicació sistemàtica a certs versets aïllats de la Bíblia, potser tampoc no ho hauríem de fer amb el petit grapat de versets que semblen condemnar les relacions homosexuals.🤔
En els meus posts següents, aniré comentant aquests versets.
📌 Si vols fer algun comentari sobre aquest post (en l’idioma que vulguis), ho pots fer al final de la versió castellana aquí.
Notes
[1] Totes les cites bíbliques són de la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI), copyright © Societat Bíblica d’España, 2008, utilitzada amb permís.
[2] El verset diu «dones casades», però la BCI aclareix en una nota de peu que el text original grec parla només de «dones» sense especificar res més.
[3] Per exemple, quan Jesús, a Lluc 4:18‑21, anuncia el seu ministeri citant Isaïes 61:1‑2, justament s’atura a mitja frase i omet l’última part del segon verset d’Isaïes, que parla de la «venjança» (BT i BdM) o «revenja» (BEC) de Déu. També a Joan 8:1‑11 Jesús manipula hàbilment la conversa amb els escrivans i fariseus per evitar que s’apliqui el clar manament de la Llei d’apedregar la dona sorpresa en adulteri. Pau, per la seva banda, veu legítim i adient rebutjar l’aplicabilitat de la circumcisió i de les normes alimentàries jueves als conversos gentils. I tant Jesús com Pau relativitzen o van més enllà de les Escriptures que tenien, respectivament, relacionades amb el divorci.